Rosa dels vents

Rosa dels vents - Pep Codó

 
Autor  Pep Codó

Data Obra  2007 - 2017

Emplaçament  Parc Turó de Can Mates, Sant Cugat 

Mides  1,20 m alçada / 16 m diàmetre

Material  Granit de Cáceres i de Venezuela

Client  Junta de Compensació Turó de Can Mates
 
Descripció  

Conjunt de setze prismes de granit disposats en grups de dos.  Cada grup formen, un en positiu i l’altre en negatiu, la lletra inicial d’un vent. Quan una persona observi les dues parts complementàries, coincidirà amb la direcció del vent assenyalat. Dins del  Pla d’escultures públiques de Sant Cugat

La lliçó dels vents

La lliçó dels vents - Pep Codó

Heu pujat al turó de Can Mates a veure la Rosa dels Vents d’en Pep Codó? No us ho perdeu. Setze monòlits de pedra d’Extremadura, que recorden el prehistòric Stonehenge britànic,  juguen enginyosament amb els noms dels vents; aconseguint fer-nos veure amb nous ulls el nostre paisatge.

El vent ha estat sempre símbol d’aquelles forces invisibles que ens governen. Empenyent-nos endavant, com el medieval “el vent de la ciutat fa els homes lliures”, o bé frenant-nos, com l’espriuà “el plany del vent, aquest vell adversari”.

Vet aquí una gran ocasió per a les escoles. Hi pujaran?  L’escola existeix per ajudar a conèixer la gran riquesa del món en què vivim; per observar-la i mirar d’entendre-la. S’ha acabat (o fa temps que s’hauria d’haver acabat) allò de passar-se hores estudiant (“empollant” com lloques damunt dels ous)  dels llibres o dels “apunts” (avui dia diríem d’Internet i companyia.)  

No: l’escola hi és per a observar atentament allò que tenim al davant, preguntar per entendre-ho, parlar-ne, etc. No es tracta tant de saber coses com de reconèixer-les perquè s’han vist, llegit, sentit explicar, i n’hem entès el sentit.

Em pregunto si els mestres aprofitaran l’obra d’en Pep Codó. Perquè els vents, tant si són físics com simbòlics, formen part de les nostres vides. El dia de la inauguració, la meteoròloga de RAC1, Mònica Usart, ens oferí una lliçó admirable. Us faig un breu resum del que en recordo. Els vuit vents són:

- La Tramuntana, que ve del nord, de més enllà de les muntanyes. Ens porta, per tant, fred.

- El Gregal, que es diu així perquè ve de Grècia, del nord-est.

- El Llevant, procedent del Mediterrani, porta humitat i pluja.

- El Xaloc diuen que té nom àrab, ‘saruc’ (= sortida del sol), potser perquè ve del sud-est, allí on hi ha els països àrabs del nord d’Àfrica.

- El Migjorn porta la xafogor de les terres del sud.

- El Garbí torna a tenir nom àrab; ‘Garb’ vol dir Occident. Fixeu-vos que és el mateix nom que trobem a Algarve, al sud de Portugal, o al Magreb: tots dos a l’occident de la península o d’Àfrica. També als Almogàvers catalans se’ls deia així perquè venien de l’oest del Mediterrani.

- El Ponent, no cal dir-ho, ens ve de terres endins i ens porta calor i sequedat.

- I el Mestral, del nord-oest, portant-nos els vents freds de l’Atlàntic, que vénen a ocupar el lloc del nostre aire, evaporat per la calor. Deu ser per això que es diu ‘Mestral’, el vent principal.

Permeteu-me repetir-ho. Seria un error fer aprendre aquests noms de memòria. És infinitament més important que els estudiants sàpiguen deduir-los a partir del seu sentit. La Mònica Usart suggerí una manera de reconèixer-los: no porten ara totes les noies una llarga melena? Doncs n’hi ha prou amb fixar-se cap on la bufa el vent!

Ara que s’apropen les vacances, m’expliquen que hi ha Casals d’Estiu que porten els nens de parvulari amb autocar a no sé quants quilòmetres lluny per veure no sé què. Tant de bo es decidissin a fer-los pujar un dia a veure i explicar-los la rosa dels vents del turó de Can Mates.

Josep Maria Jaumà, dramaturg i traductor

Parc de Can Mates

Parc de Can Mates - Pep Codó

Autors   Eduard Gascón Manel Colominas Lupe Álvarez

Data Projecte  2001 - 2002

Inauguració  22 Abril 2007

Emplaçament  Pla Parcial de Can Mates, Sant Cugat  S. Construïda  20 ha Promotor  Junta de Compensació Turó de Can Mates

Premis   Primer Premi Espais Exteriors V Biennal d’Arquitectura del Vallès 2009  Obra seleccionada Premis FAD 2010, Ciutat i Paisatge.
 
Descripció                        

Es tracta d´un parc lineal estretament lligat al sistema d´espais verds de la ciutat que connecten el centre històric amb l´entorn natural. Amb una geometria i una topografia complexa, espècies autòctones i recursos hídrics controlats, es formalitzen  uns camins que conviden a iniciar el recorregut ascendent cap al Turó, enclavament privilegiat per a observar la ciutat, fer volar un estel o contemplar el cel durant les nits d´estiu.

Pep Codó

Escultor Pep Codó obres i més

Pep Codó

Més info